25 de des. 2012

Llibertat Alfon!_Concentració 28 de desembre_19h_Delegació de Govern a Barcelona

Des de Rereguarda en Moviment  i la Plataforma por la Libertad de Alfon, us convoquem a una 

CONCENTRACIÓ  
el dia 28 de desembre 
a les 19h 


a la Delegació del Govern, 


carrer Mallorca, 278, Barcelona 


Per exigir la immediata posta en llibertat del company Alfon, detingut el 14N a Madrid.

Més informació al bloc de la Plataforma: http://alfonlibertad.wordpress.com/


Plataforma Aturem el fracking - El Fracking truca a la porta




Vídeo publicado el 12/12/2012 por la Plataforma Aturem el Fracking
http://aturemfracking.wordpress.com/

¿Qué es el “fracking”?

Fracking es un término anglosajón para referirse a la técnica de fracturación hidráulica para la extracción de gas no convencional. Consiste en la extracción de gas natural mediante la fracturación de la roca madre (pizarras y esquistos). Para extraer el gas atrapado en la roca se utiliza una técnica de perforación mixta: en primer lugar se perfora hasta 5000 metros en vertical y después se perfora varios kilómetros en horizontal (2 a 5). Entonces se inyecta agua con arena (98%) y una serie de aditivos químicos (2%) a gran presión. Esto hace que la roca se fracture y el gas se libera y asciende a la superficie a través del pozo. El proceso se repite a lo largo de la veta de roca rica en gas. Parte de la mezcla inyectada vuelve a la superficie (entre un 15 y un 85 %).

Problemas que causa el “fracking”

La técnica de extracción de gas no convencional denominada fracking lleva años aplicándose en varios países, sobre todo en Estados Unidos, donde se han constatado una serie de problemas asociados a este tipo de explotaciones. Entre los problemas que causa el frackingal entorno de las explotaciones donde se emplea esta técnica podemos destacar:
  • Contaminación de las aguas superficiales y subterráneas.
  • Contaminación del aire.
  • Afecciones a la salud humana.
  • Alteraciones del paisaje y el terreno.
  • Contaminación de suelos al cerrar los pozos.
  • Riesgo sísmico


"Olas que golpean: El capitalismo no puede parar. Necesita dar un nuevo paso cada día, pues sabe que si no lo hiciera, el paso podría darlo su enemigo": homenatge nadalenc 2012

La necesidad de recuperar nuestras vidas ante el ataque a la vida de los gestores liberales de la crisis centra este resumen del año que termina.

BELÉN GOPEGUI . ESCRITORA
21/12/12
http://www.diagonalperiodico.net/global/olas-golpean.html
 

SANIDAD. En 2012, Madrid ha vivido las principales movilizaciones en defensa del derecho a la salud. / David Fernández

 

El capitalismo nunca podrá poner el piloto automático. Nunca podrá pisar el acelerador y luego levantar el pie y esperar que la velocidad se mantenga. No podrá explotar un rato y luego vivir de las rentas de esa explotación. No podrá acumular y sentarse a ver pasar el cadáver de su enemigo porque el capitalismo necesita que su enemigo viva y trabaje para él, y más aún, el capitalismo es también su enemigo, sin él no podría existir. Por eso nuestros días, como los de Madre Coraje, consisten de algún modo en alimentar la mano que nos quita la vida.

Nuestros días, como los de Madre Coraje, consisten de algún modo en alimentar la mano que nos quita la vida. No sólo cuando trabajamos, también cuando estamos en paro o cuando mediante los cuidados hacemos que siga girando la rueda de la explotación. Podemos construir islas en red o, a la manera de Italo Calvino, buscar en medio del infierno aquello que no es infierno, podemos dar existencia a un ex país, un no-país en el que, como escribe Bernardo Gutiérrez, “sus habitantes están parando desahucios, atendiendo inmigrantes, autoinformándose en red, perdiendo el miedo, creando en su vida diaria la república del 99%”. Lo hacemos, lo celebramos, al tiempo que leemos a personas muy jóvenes que escriben: “Y sin embargo ellos siguen pinchándonos con palos desde arriba y mermando nuestros derechos y la calidad de nuestras vidas, provocando más movilizaciones, en la práctica, inútiles, y así”. No son inútiles, no lo son, dejamos el pesimismo para tiempos mejores, no son inútiles, queremos decir, sino que el capitalismo continúa pisando el acelerador, y no permitirá que le abandonemos porque “las clases dominantes no se suicidan” y nuestra partida sería su muerte.

“La huelga ha generado un sentimiento de solidaridad apagado hace años”, afirma Enrique Mosquera, portavoz de los huelguistas, en el número 187 de DIAGONAL con respecto a la huelga de hambre iniciada el 5 de noviembre por cinco trabajadores de Telefónica para solicitar la justa, responsable y humana readmisión de Marcos Andrés despedido por bajas médicas. Telefónica obtuvo el tercer trimestre de 2012 un beneficio neto de 3.455 millones de euros, lo que representa una subida del 26% con respecto al mismo período del ejercicio anterior, según informó la compañía a la Comisión Nacional del Mercado de Valores, y ha proseguido exitosamente su política expansiva por Latinoamérica y Europa. ¿Por qué, se preguntaba Iván Gordillo en un artículo publicado en Rebelión.org, una empresa, con una plantilla de más de 25.000 trabajadores en España se enroca obtusamente en el caso de Marcos Andrés? Y respondía señalando que Telefónica, a pesar de los cuantiosos beneficios, como otras muchas empresas, pretende aprovechar la actual coyuntura de crisis para presentar un ERE con el que despedir a 6.500 empleados. ¿Y por qué, preguntamos de nuevo? Porque el capitalismo no puede parar. Necesita dar un nuevo paso cada día pues sabe que si no lo hiciera el paso podría darlo su enemigo.
 
El capitalismo no puede parar. Necesita dar un nuevo paso cada día pues sabe que si no lo hiciera el paso podría darlo su enemigo Nosotros y nosotras somos su enemigo. Sumaremos la solidaridad que ha vuelto, que estuvo apagada durante años, con la que permaneció, la de quienes aun siendo minoría se manifestaban o daban sus batallas en silencio, en un no sostenido dentro de una empresa o una habitación, en colectivos diversos que continuaron oponiéndose a lo injusto. La sumaremos a lo que está viniendo. Porque puede que nadie sepa definir el 15M, puede que suba y luego parezca quedar flotando o disolverse para el reagrupamiento, puede que sea un clima, según Amador Fernández-Savater, o un síntoma, según Ángeles Díez, o ambas cosas, o un agregado molecular cuya respuesta política procede de los efectos colectivos generados por la interacción entre las partículas.

Lo cierto es que aunque no sepamos definirlo lo nombramos, distinguimos entre lo que es 15M y lo que no, y una de las cosas que sí es, pasa, nos parece, por recordar que las luchas tienen que darse al mismo tiempo ahora y en el futuro o, por decirlo de un modo más radical, que los medios son la razón de los fines. El célebre texto de un Chesterton furioso porque las autoridades, para evitar los piojos, querían cortar el pelo a las niñas de los suburbios es un ejemplo claro de este proceso que va de los medios a los fines: “Empiezo por el cabello de una niña. Sé que eso al menos es algo bueno. Sea el mal lo que sea, el orgullo de una madre buena en la belleza de su hija es algo bueno. (...) Si hay otras cosas en contra, esas cosas deben desaparecer. Si los arrendadores y las leyes y las ciencias están en su contra, arrendadores y leyes y ciencias deben desaparecer. Con el pelo rojo de una rapazuela traviesa de las cloacas prenderé fuego a toda la civilización moderna. Cuando una niña quiere llevar el pelo largo, tiene que tenerlo limpio; como tiene que tenerlo limpio, no tendrá que tener una casa sucia; como no tiene que tener una casa sucia, tendrá una madre (y un padre) libres y llenos de tiempo; como tiene que tener una madre (y un padre) libres, no tendrá que tener un arrendatario que es un usurero; como no tendrá que existir un arrendatario que es un usurero, tendrá que haber una redistribución de la propiedad; como tendrá que haber una redistribución de la propiedad, habrá una revolución”.

Estamos aprendiendo que no podemos perder el ahora en aras del futuro, no podemos luchar sin respetarnos, es decir, sin respetar lo que hacemos, no podemos dar por buenas corruptelas, estulticias o humillaciones en función de que un día conducirán a otro lugar. Y tampoco podemos renunciar a todas las voces que nos dieron materiales para la estrategia de combate; más que nunca nos hacen falta. Pongamos, apenas dos ejemplos, Kurosawa y Brecht.

Estrategia del director japonés: “Kanbei: [los bandidos]... han atacado por todos los otros lugares, y han sido rechazados. Vendrán por aquí. Sichiroji. –¿No deberíamos reforzar este punto? Kanbei. –No. Un castillo ha de tener un punto débil: atrae al enemigo”.

Estrategia de Brecht: “Me había olvidado de que el río no es imposible de navegar, sino navegable arriesgando la vida”. Una especie de espuma que golpea la ciudad, dijo Le Corbusier de los suburbios, lo decimos ahora no de la espuma sino de las olas altas, de las mareas, verdes, blancas, de las luchas del SAT y contra los desahucios, el patriarcado, la propiedad privada de los grandes medios de producción, el saqueo del planeta y tantas otras que mueven el sedimento más profundo y, provocando una importante corriente de fondo hacia el mar, coordinándose, arriesgando, dividiendo al contrario, sorprendiéndole, progresivamente van erosionando la playa seca. 


Todas en la calle pidiendo una verdadera democracia, luchando por una vida digna y ofreciendo una esperanza: homenatge nadalenc 2012



Publicado el 14/07/2012 en el canal de Consecutivo Belmonte


Quintín Cabrera nos dejó esta canción, con letra de Mario Benedetti, hace 36 años y hoy sigue tan vigente como entonces.
Gracias a la gente con valor y coraje recuperaremos el orgullo y la nobleza.

20 de des. 2012

El rebut de l'aigua a Barcelona puja un 25% en un any

Artículo de David Guerrero  

 

L'increment té relació directa amb la privatització d'Aigües Ter-Llobregat

L’aigua pujarà per tercer cop en un any i ho farà aquesta vegada de manera destacada: a partir de l’1 de gener el rebut de l’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana serà un 18,2% més car que ara. Si es compara amb els preus de principis de 2012, l’aigua ha pujat més d’un 25% en tant sols un any.

Aquest nou increment té relació directa amb la privatització d’Aigües Ter Llobregat. Per fer l’empresa més atractiva al posar-la a la venda, la Generalitat va aprovar un augment extraordinari del preu de venda de l’aigua del 70%. Aquest augment no estava recollit en les tarifes actualment vigents.

Segons Assumpta Escarp, vicepresidenta de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, “tenim la obligació d’aplicar la tarifa que ens ve donada per la Generalitat, i si no l’apliquem, les empreses concessionàries entraran en dèficit i qui l’haurà d’assumir és l’Àrea Metropolitana”. La llei estatal de mesures fiscals, financeres i administratives que obliga a les administracions a l’equilibri pressupostari és la raó que indiquen des de l’organisme supramunicipal per evitar caure en el dèficit de les companyies d’abastament d’aigua potable.

L’increment de l’aigua s’ha aprovat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb els vots a favor de CiU i PSC. El PP, ERC i ICV-EUiA han votat en contra. Lluís Tejedor, alcalde del Prat i portaveu dels ecosocialistes a l’organisme, considera que “és una irresponsabilitat política del govern català al considerar l’aigua com una mercaderia i no com un bé públic”.

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) calcula que els més de 4 milions d’habitants de l’àrea metropolitana hauran de pagar prop de 10 euros més al rebut de l’aigua després d’aquesta pujada de tarifes. “És un sobrepreu que no era necessari abans i que no millora el servei”, asseguren des de la CONFAVC. L’augment concret del rebut a cada ciutat metropolitana dependrà de l’estructura tarifària de cada ajuntament.

La quiebra de una fundación destapa otro gran fraude en la sanidad catalana

El grupo privado CRC causó grandes pérdidas a una fundación de hospitales públicos

La empresa cargó a la entidad 3,27 millones de euros de gastos propios

El presunto fraude afecta también a un crédito del antiguo Ministerio de Ciencia y Tecnología

Leer artículo 

El dimarts 17 de desembre el diari El País feia pública una notícia: “La quiebra de una fundación destapa otro gran fraude en la sanidad catala”. El frau del que parla el diari s’elevaria uns 3,27 milions d’euros. Entre els afectats pel frau trobem a institucions  públiques com l’IMAS, l’hospital de Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, el Ministerio de Ciencia e Innovación, el Parc Salut Mar, la Tresoreria General de la Seguretat Social o la Universitat Politècnica de Catalunya.

El dimecres 18, però, el diari El País feia públic un altre afectat: La Marató de TV3: “CRC se quedó con 145.000€ donados por La Marató de TV3″

A banda del que es pot llegir a aquestes dues notícies, el cafèambllet ha tingut accés a un document que explica amb detall les escandaloses irregularitats que van provocar aquest forat: l’informe elaborat per l’administrador concursal de CRC. Un document que, per moments abandona l’asèptic llenguatge administratiu i reflecteix la indignació davant els fets. A cafèambllet oferim en exclusiva aquest document amb subratllats, requadres i punts d’atenció per facilitar la seva lectura. Esperem que sigui del vostre interès i que us ajudi a entendre el resultat d’aquesta experiència de “col·laboració público-privada” que algunes persones amb molt poca vergonya ens volen vendre com a solució als problemes del nostre sistema sanitari.

 Descargar document

Carta abierta de @15MpaRato a Rodrigo en el día que pedimos #CarcelPaRato

(El día 20 de Diciembre de 2012 a las 16:00 Rato comparece antes los tribunales gracias a #QuerellaPaRato, entregada por los ciudadanos a través de la iniciativa @15MpaRato 6 meses antes).
Sr. Rato:
Los vicios que pueda tener le vienen de familia. Su padre y su tío ya fueron a prisión en la época de Franco por la quiebra fraudulenta de dos bancos.

Está ud. licenciado en derecho, pero de la laurea distinción honoris causa que ha necesitado para acceder al FMI no hay rastro a pesar de haber sido Ministro de Economía en la época de Aznar. Como presidente del FMI, salió corriendo tras un informe sobre su responsabilidad en la época en la que estuvo al frente usted.

Tal y como dice su amigo Aznar, ud. no es un economista. Usted no es más que un miembro de una de las privilegiadas familias que llevan gobernando España como un negocio privado desde hace siglos. ¿En qué ha invertido la impunidad que le viene de haber nacido en una familia militante apasionada de la falange y más tarde del PP? Usted se ha especializado en “ocuparse” de la gente trabajadora, pensionistas y parados desde la epoca del Fórum Filatélico, de Gescartera y ahora de Bankia.

Mientras era ministro blindó una ley que legalizaba de facto el timo de las preferentes y otros fraudes de los más ricos contra los ahorradores.

Mientras se va de club Bilderberg y firma para la financiación de Intereconomía siendo además accionista de la misma, en Bankia, durante su presidencia, han estado trabajando 17 parientes de primer grado de ministros de esa gran familia que es el PP.

Le llamamos el hombre de los 1000 culos ya que puede ser presidente de más de 10 entidades a la vez.
Por cumplir su misión de quebrar bankia se embolsó 1.561.000 euros de gente que perdió el 70% de su dinero en muy poco tiempo.

Por si todo esto fuera poco, viendo que el negocio familiar de quebrar bancos ya no es lo que era, usted y sus amigos resucitan ahora con Capio Sanidad, una mutua privada que está absorbiendo la gran mayoria de las mutuas del país, ahora que se privatiza la sanidad. Atentar contra la salud de la gente en ahora el nuevo gran negocio.

Pero tenemos malas noticias para usted. A todo Rato le llega su 15M.

El 15 de mayo de 2012, en el aniversario de nuestro despertar ciudadano, dijimos que los culpables de esta gran estafa que llaman crisis iban a pagar uno a uno y que ud. iba a ser solo el primero.
No era una amenaza; era una promesa.

Gracias a la masiva cooperación y organización ciudadana pudimos recabar todas las informaciones y recursos necesarios EN TAN SOLO 33 DIAS para una acción que ningún ciudadano de a pie hubiese podido plantearse llevar a cabo por sí solo. El 17 junio 2012, los ciudadanos  organizados en red a través de @15MpaRato entregan en la Audiencia  Nacional la #QuerellaPaRato. Viendo el éxito de la iniciativa una vez en marcha, UPyD recoge la idea y prepara otra querella que entrega dos días antes que la de 15MpaRato. Los partidos tienen más facilidad para movilizar recursos que los ciudadanos, pero nosotros aprendemos más rápido.

La impunidad se ha acabado. En nuestra querella pedimos cárcel inmediata y confiscación de bienes.
 No lo hacemos porque los ciudadanos creamos en “la justicia” (no somos tan ingenuos como para creer en esta justicia) sino porque creemos en nosotros mismos. Simplemente estaremos presentes en todos los frentes, incluido el legal, para acorralaros y acabar con vuestros privilegios. Si la justicia no os condena, que el peso de la losa de la evidencia os aplaste.

Nos rescataremos con el dinero que nos han robado banqueros, especuladores y políticos.
 Uno a uno, gota a gota, Rato a Rato.

Por cada banquero intervenido una escuela, un hospital, un puesto de trabajo para el bien de todos y cada uno.

Nosotros no debemos y no pagamos.
 Vosotros debéis y vosotros lo vais a pagar.

#15MpaRato es solo una de las piezas con las que las personas estamos recuperando lo que nos es imprescindible para una vida digna: justicia, libertad y bienestar.

En la guerra de los de arriba contra los de abajo, sr. Rato, hoy, el miedo ha cambiado de bando.
Feliz #NurembergFinanciero!
Con amor,
@15MpaRato
P.D: #HagamosComoIslandia

http://15mparato.wordpress.com/2012/12/18/carcelparato/

"No somos números", una colaboración entre el colectivo Enmedio y la PAH_Plataforma de afectados por la hipoteca

No somos números / We are not numbers es el trabajo presentado por el colectivo Enmedio para las exposición How Much do I Owe you? / Cuánto te debo?, organizada por No Longer Empty, un grupo de comisarias independientes dedicadas, principalmente, a montar exposiciones en lugares extraños. La exposición se inauguró el 12 de diciembre y se puede ver en la Clock Tower de Long Island City, en Nueva York, hasta el mes de marzo de 2013. La Clock Tower fue la sede principal del Bank of Manhattan, y en la actualidad está abandonada.

Como casi todos los trabajos de Enmedio, éste también parte de taller, en esta ocasión un taller fotográfico realizado con algunos miembros de la PAH, personas a punto de ser desahuciadas de sus casas. No somos números / We are not numbers significa, pues, una prolongación del trabajo emprendido hace ya tiempo por el TAF! (Taller de Acción Fotográfica de Enmedio). Los retratos realizados, así como los relatos redactados a partir de las conversaciones mantenidas con los afectados, fueron convertidos en una colección de postales. Estas postales junto a una gigantografía, un documental que muestra el proceso de creación y un gráfico sobre los desahucios en España, componen la instalación que se puede ver en Nueva York. Os dejamos un ejemplo de las postales que muestra la exposición:



Enlaces:
PAH Plataforma de afectados por la hipoteca http://afectadosporlahipoteca.com/
Enmedio: http://www.enmedio.info

19 de des. 2012

Dimecres 19 de desembre, 12h jornada reivindicativa #CAPaManso i assemblea a les 19h

Publicat el 18 de desembre de 2012 per L'HOSPITAL CLÍNIC EN LLUITA

Avui en assemblea algunes companyes ens han explicat com ha anat l’assemblea de treballadores convocada pel comitè de LA empresa.

Sembla que s’han destapat les vergonyes d’aquest comitè, que no ha donat informació sobre el contingut de l’informe de la sindicatura de comptes i no vol donar suport a la lluita de les treballadores en la tancada a diferència de la resta de comitès d’altres hospitals, a on no només han donat suport sinó que les han promogut.

L’ordre del dia tampoc incloïa el procés de privatització de l’Hospital Clínic, només el tema relacionat amb la paga de nadal….Vamos, que han sigut mooltes les veus crítiques i DESTITUENTS cap al comitè. L’assemblea s’ha gravat i s’oferirà l’acta perquè tothom pugui tenir accés.

Ens han acompanyat a l’assemblea els companys de la lluita de treballadors de Telefònica http://huelgadehambreentelefonica.blogspot.com.es/ i ens han explicat que preparen una acció per la readmissió de Marcos abans del congrés de telefonia. Gran la marea blava!

FELICITATS PER LA VALENTIA de totes les implicades aquests dies EN DEFENSAR ELS NOSTRES DRETS, com a treballadores i com a usuàries de la Sanitat Pública amb gestió TRANSPARENT. Efectivament, estem tancades per totes.

A l’assemblea de treballadores i usuàries de les 19 hem arribat a l’acord de:
- Convocar demà 19 de desembre a les 12h per fer un cercavila fins al CAP de Manso a on es rebran companyes del CAP. Per l’acció necessitem el màxim suport possible per demostrar al comitè de LA Empresa que no estem d’acord amb la seves actuacions i que no estem soles.
- Convocar assemblea demà a les 19hrs. al Clínic per fer valoració de la tancada i…seguir amb la lluita unitària.
- Obrim una llista d’email perquè totes estem en contacte, rebem informació i treballem en la organització interna. ENVIEU MAIL dient si sou treballadora o usuària/veïna a:
tancadaclinic@esquerraeixample.org
Salut i fins demà
Demanem la màxima difusió i suport!!


17 de des. 2012

La CUP acaba de votar como presidente del Parlament a Manuel G.B. de Burjassot, que se intentó suicidar antes de ser deshauciado

Los tres diputados de la CUP emiten votos nulos y "simbólicos" para elegir la mesa del Parlament

En sus cuentas de Twitter, Fernández y Arrufat, números 1 y 2 de la formación política catalana, han explicado los detalles de sus votos. Por un lado, Fernández ha indicado que "la CUP acaba de votar como presidente del Parlament a Manuel G.B. de Burjassot, que se intentó suicidar antes de ser deshauciado".

Los votos de la CUP para vicepresidentes van simbólicamente para Pedro Álvarez (presuntamente asesinado por un policía en l'Hospitalet en 1992), Guillem Agulló (joven militante valenciano nacionalista de izquierdas asesinado en 1993) y Idrissa Dallo (simpapeles muerto en el Centro de Internamiento de Extranjeros de la Zona Franca de Barcelona), ni olvido ni perdón #nuncamasolas".

Han votado también a Esther Quintana, que perdió un ojo en supuestamente por un disparo de los Mossos d'Esquadra en la pasada huelga del 14N, a Blanca Serra (novena de la lista de la CUP en Barcelona) y el sindicalista despedido de TMB Andreu de Cabo.

La CUP acaba de votar com a president del Parlament a Manuel G.B. de Burjassot, qie es va intentar suicidar abans de ser desnonat.  
Els vots de la CUP per vicepresidents van simbolicament per a Pedro Alvarez, Guillem Agullo i Idrissa Dallo, ni oblit ni perdó.
La CUP vota a la Mesa del Parlament a Ester Quintana, l'activista Blanca Serra i sindicalista acomiadat Andreu de Cabo. pic.twitter.com/m0IubZzu
 

Aigua és vida_Els ciutadans i les ciutadanes de la regió metropolitana de Barcelona haurem de pagar 190 milions d'euros a AGBAR per rebre el mateix servei

La propera reunió de la plataforma Aigua és Vida és avui, dilluns 17 de desembre, a les 18h a la seu de la FAVB, carrer Obradors 6-10 baixos (mapa).

La reunió estarà bàsicament dividida en dos blocs:
1 - Aprenent del passat: comptarem amb la presència de persones que van formar part de la guerra de l'aigua a Barcelona durant els anys 90 per conèixer de primera mà les seves formes organitzatives i com la van dur a terme;
2 - Treball sobre el document zero de la campanya.

Darrera actualització del blog de la Plataforma Aigua és vida de 14 de desembre de 2012:

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ens estafa

Els ciutadans i les ciutadanes de la regió metropolitana de Barcelona haurem de pagar 190 milions d’euros a AGBAR per rebre el mateix servei

En un fet sense precedents, AGBAR cobrarà per adquirir la concessió d’un servei en comptes de pagar, és més, cobrarà per fer el mateix servei que ja feia, cobrarà pel valor d’uns actius que ja han estat amortitzats, i el que encara és més greu, cobrarà per prestar un servei que operava il·legítimament. És a dir, serem els ciutadans i les ciutadanes qui haurem de pagar aquest despropòsit promogut per aquells que, en teoria, vetllen per l’interès general de la ciutadania.

El passat 6 de novembre el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar l’establiment d’un servei públic del cicle integral de l’aigua mitjançant una societat de capital mixt (SEM) formada per la pròpia AMB (15%) i AGBAR (85%).

Aquesta empresa mixta té un capital social valorat amb 337M€ que prové, per una banda, de l’AMB (50,55M€) a través dels actius de l’empresa pública EMSSA (Empresa Metropolitana de Sanejament SA). I per l’altre d’AGBAR (286,45 M€), que representa el 60% dels seus actius totals (476M€), el 40% restant (190M€) seran adquirits per la pròpia empresa mixta un cop constituïda. És a dir, AGBAR cobrarà 190M€ per fer el mateix servei que ja feia fins ara.
Article sencer

 

16 de des. 2012

L'Hospital Clínic en lluita_La Marató per la Sanitat Pública 16/12/2012

Avui se celebra la #MaratóCàncer de tv3. Tenen previst venir a gravar a l’Hospital Clínic i donat que l’acampada no donaria molt bona imatge, sospitem que hi ha un alt risc de desallotjament. És per això que us demanem ajuda, màxima difusió i si podeu apropar-vos!!!

Per avui diumenge hi ha una jornada de suport mutu entre els sectors en lluita i de conscienciació sobre els atacs i l’espoli dels serveis bàsics com la sanitat. Aquest és el programa.

Marató per la Sanitat Pública
-10h.-12h. – Estudiants de la facultat de medicina faran pràctiques de fisioteràpia al vestíbul de l’Hospital Clínic.
-11h. Plataforma Auditoria del Deute
-13h. Plataforma Aigua és vida. La privatització d’ATLL suposarà un augment del preu de l’aigua. Es venen la gestió pública i justament abans pugen la tarifa un 70%.
-16h. Membres del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), acomiadaments de 300 persones i Assemblea de treballadors/treballores a l’atur
-17h. Cafè amb llet. Cafèambllet vs. opacitat sanitària.
-19h. Rereguarda en Moviment. Plataforma Solidària contra la Repressió. Davant la repressió estem Nosaltres

Podeu fer difusió del event i seguir les xerrades pel Twitter amb el hashtag #MaratóPerLaPública.

11 de des. 2012

L'assemblea del Gòtic es reuneix el dimecres 12 de desembre a l'Hospital Clínic: 20:30h, entrant a l'hospital per C/ Villarroel

Tancada a l’Hospital Clínic per una sanitat pública sense gestions privades fraudulentes

 
Font: Assemblea de l’esquerra de l’eixample
 
El Govern i els gestors de l’Hospital Clínic Provincial de Barcelona volen canviar el règim jurídic de l’hospital i permetre l’entrada a la gestió privada. A dia d’avui la gestió de l’HC la du a terme una Junta de Patronat en la que hi participen majoritàriament la Generalitat i la Universitat de Barcelona, però el model que volen implantar, seria semblant al model de gestió de l’Hospital de Sant Pau: es tracta de crear fundacions privades que gestionarien el patrimoni i els serveis públics.
Si ja la gestió actual no manca de polèmica, s’adjudiquen contractes d’obres i serveis a dit (l’empresa LICON, S.A. que s’encarrega de la neteja posseeix un contracte verbal, quan aquest hauria d’haver sigut adjudicat mitjançant un concurs públic) i es fa ús d’instaŀlacions i personal públic per prestar serveis sanitaris privats (els pacients de BARNACLÍNIC, S.A. tenen prioritat absoluta en l’atenció sanitària, emprant les instaŀlacions públiques i el seu personal, i saltant-se les llistes d’espera).

No contents amb això, volen implantar una fòrmula de gestió mitjançant la qual alguns interessos privats porten anys lucrant-se amb diners públics. La Sindicatura de Comptes manifesta l’existència d’irregularitats en la gestió i administració, l’incompliment de diverses normatives comptables i contractuals i desajustos importants en els comptes. I aquí rau l’interès en convertir una gestió pública defectuosa en privada: la opacitat per evitar els òrgans de control, d’opinió, i si hi cap de justícia. Encara que l’informe esmentat de la Sindicatura de Comptes, recomana encaridament, en diverses ocasions, que s’assimili a un ens públic i que es gestioni com a tal.

De fet, volen aplicar un model que ha portat la gestió de l’Hospital de Sant Pau a ser objecte d’investigació judicial per presumptes irregularitats en contractes públics, pagament de sobresous a directius i indemnitzacions injustificades. La publicació de l’informe de la Sindicatura de Comptes en el que es parla de l’Hospital de Sant Pau encara no s’ha fet i va ser retrassada per interessos polítics fins a després de les eleccions

A l’experiència ens remetem. La gestió privada dels béns públics ens surt més cara a canvi d’un pitjor servei.

Aquest hospital funciona amb els nostres diners i no pot seguir essent manipulat per aquells que pretenen fer-ne una mercaderia.

NO A LA PRIVATITZACIÓ DE L’HOSPITAL CLÍNIC

A partir del proper dimecres 12, treballadores i persones que fem servir la sanitat pública ens tancarem al vestíbul de l’hospital en mostra de rebuig a la privatització dels serveis públics.
Us convidem a totes a participar-hi. 

11h – Trobada a l’entrada de l’HC del carrer Villarroel
13h – Assemblea informativa
14h-16h – Dinar popular
17h -Xerrada: “Gestió Pública vs Gestió Privada”, a càrrec del Grup de Defensa de la Sanitat Pública
19h – Assemblea
Dimecres 12 començaran en més hospitals les tancades, continuant la lluita per la Sanitat Pública de l’Hospital de Sant Pau:

29 de nov. 2012

La Plataforma 8octubre NO s’adhereix a la Declaració de Catalunya per la Cultura del Cercle de Cultura

La Plataforma 8octubre NO s’adhereix a la Declaració de Catalunya per la Cultura del Cercle de Cultura per les següents raons:
- L’auto-denominat Acord marc entre les forces polítiques catalanes i els sectors de la cultura per assegurar el futur del sistema cultural català no neix de la voluntat de diàleg amb tot el sector cultural.
- Suposa un vot en blanc a les polítiques neolliberals promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat amb la complicitat de la resta dels partits parlamentaris.
- És una declaració concebuda des de l’elit i no des del teixit cultural de base i els treballadors de la cultura.
Des de la Plataforma 8octubre insistim en que les polítiques culturals i les decisions que es prenen no tenen en compte la realitat per una banda fonamental de la cultura i el teixit que la genera. La política cultural no és la cultura.
Considerem que la gestió dels recursos públics destinats a la cultura per part de l’administració ha estat en els últims anys ineficaç, opaca i irresponsable. És absolutament prioritari desenvolupar models culturals a llarg termini, inclusius, participatius, sostenibles i exploratoris.
No a la mercantilització i instrumentalització de la cultura i l’apropiació de l’imaginari col·lectiu.
La cultura és un dret. Les institucions públiques, els mercats i els lobbys de la indústria no fan la cultura.
Defensem una revisió en profunditat del sistema cultural, que ha de ser refundat de forma participativa i inclusiva amb els creadors i agents culturals.
Reivindiquem la Declaració de la Comissió de Cultura de l’AcampadaBCN de Plaça Catalunya, com a base legítima des de la qual treballar i lluitar per una altra realitat de la cultura en el futur.
http://culturaacampadabcn.wordpress.com/declaracio-declaracion/declaracio_comissio_cultura_acampadabcn
Estan matant la cultura, com la sanitat pública, l’educació i la majoria dels nostres drets socials fonamentals.
Estem en lluita.
8octubre
Adhesions 8octubre:
http://8octubre.wordpress.com/adhesions/
DECLARACIÓ DE LA COMISSIÓ DE CULTURA D’ACAMPADABCN DE PLAÇA CATALUNYA (cat)
http://culturaacampadabcn.wordpress.com/declaracio-declaracion/declaracio_comissio_cultura_acampadabcn
(Descarrega PDF) https://n-1.cc/mod/file/download.php?file_guid=534112
DECLARACIÓN DE LA COMISIÓN DE CULTURA DE ACAMPADA/BCN DE PLAÇA CATALUNYA (cast)
http://culturaacampadabcn.wordpress.com/declaracio-declaracion/declaracio_comissio_cultura_acampadabcn/castellano/
(Descarga en PDF) https://n-1.cc/mod/file/download.php?file_guid=534177
…………………………………………………………………
DECLARACIÓ DE CATALUNYA PER LA CULTURA (pdf)
http://www.cercledecultura.org/ca/documentacio/item/download/98

CONTACTE:
………………………………………………………………..
PLATAFORMA 8 OCTUBRE
EMAIL: 8octubrebarcelona@gmail.com
BLOG: http://8octubre.wordpress.com
FACEBOOK: http://www.facebook.com/pages/8octubre/427003327353775?ref=ts&fref=ts
TWITTER:@CulturaBCN https://twitter.com/CulturaBCN
…………………………………………………………………

Més informació: http://8octubre.wordpress.com/2012/11/22/la-plataforma-8octubre-no-sadhereix-a-la-declaracio-de-catalunya-per-la-cultura-del-cercle-de-cultura/

25 de nov. 2012

Festival de teatre al carrer a la plaça de la Mercè: Prenem el carrer!



Enllaços:

25N 2012 Dia internacional contra la violència masclista



Font original: elditalanafra.blogspot.com.es

Benvolgudes i benvolgutss,

Com diem al comunicat que reproduïm aquí sota, i que adjuntem, no entenem que es convoquin eleccions en un dia tan assenyalat com ho és el 25 de novembre. Encara menys si pensem en l’abast de la violència masclista, que travessa tota la nostra societat, que és un assumpte de caràcter estructural que ha d’implicar tota la ciutadania i els poders públics. És una manca de responsabilitat enviar missatges que minimitzen o redueixen la violència masclista a l’àmbit domèstic, relegant de nou aquesta problemàtica a l'àmbit privat.
I és per això que mantenim la crida a la manifestació el 25 de novembre, a Barcelona i a tantes d'altres poblacions.

LA LLUITA FEMINISTA ÉS PRIORITÀRIA, LO QUOTIDIÀ ÉS POLÍTIC!

25N 18:00 Font de Canaletes

Dones lliures en països lliures

Un any més, el 25 de novembre tornem a commemorar el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones i les Nenes. Aquesta data va quedar fixada l’any 1981, quan la Primera Trobada de les Feministes Llatinoamericanes i del Carib la van proposar en memòria de les germanes Mirabal, lluitadores per la llibertat i assassinades per la dictadura de Trujillo a la República Dominicana. S’ha anat consolidant com a una data central dels diferents feminismes i moviments de dones del nostre país, al voltant de la qual s’organitzen nombrosos actes i iniciatives feministes.

És per això que no entenem que es convoquin eleccions en un dia tan assenyalat. I ho entenem encara menys si pensem en l’abast de la violència masclista, fenomen que travessa tota la nostra societat i que, per tant, és un assumpte de caràcter estructural que ha d’implicar tota la ciutadania i els poders públics. És una manca de responsabilitat enviar missatges que minimitzen o redueixen la violència masclista a l’àmbit domèstic, relegant de nou aquesta problemàtica a l'àmbit privat.
El 25 de novembre és un dia per a recordar totes les dones que han estat assassinades en aquests degoteig constant any rere any, i totes les dones que actualment estan patint violència. És un dia de denúncia i de sensibilització, és un dia de lluita per la nostra llibertat i el nostre dret a viure sense violències. També és un dia d’esperança i de solidaritats entre totes les dones del món que dia rere dia patim violències que limiten la nostra llibertat i el nostre dret a la felicitat, violències que poden venir del nostre entorn familiar, de persones desconegudes o de les pròpies institucions.

I és per tot això que considerem que tenim raons suficients per a mantenir la crida a la manifestació el 25 de novembre, a la qual convidem totes les dones i tota la societat, a les 18h a Canaletes per anar plegades a la Plaça Sant Jaume.


Volem denunciar que, des de la nostra experiència, cada cop es fa més palès que les dones en situació de violència masclista són pitjor ateses, que hi ha una disminució alarmant de recursos públics i els que aconsegueixen mantenir-se estan saturats, que la Llei dels drets de les dones contra la violència masclista corre el perill de quedar reduïda a una mera carcassa de propaganda, ja sigui per buidar-la dels recursos necessaris o per buidar-la dels continguts feministes aportats per molts grups de dones.

Actualment ens trobem amb la reacció de la dreta conservadora i amb la crisi: reacció de la dreta política i social, dels grups vinculats a la jerarquia catòlica contra els avenços de les dones i contra els postulats feministes en el dret a decidir i d’altres. En el tema de les violències masclistes, la reacció elabora un discurs que presenta les dones com a excessivament protegides i no sempre creïbles i els homes com a indefensos i aquest discurs es va filtrant en el teixit social i entre els professionals: qüestions com la demanda de custòdia compartida, les contradenúncies dels agressors quan veuen que seran denunciats, o algunes de les sentències clarament desfavorables a les dones són exemples d’aquesta influència. Les dones denuncien menys perquè quan entren en la roda judicial són elles les monitoritzades i les avaluades, sembla que per una bona part del nostre sistema judicial sigui més important que una dona pugui haver fet una denúncia falsa que el que un home sigui un maltractador. Així mateix, els abusos als fills i filles d'aquestes dones sovint no són tinguts en compte, com si fos més important el manteniment de l'estructura de la família patriarcal que la protecció de les persones més vulnerables a patir violència.

La crisi és feta servir com a excusa per a desmantellar allò públic, els drets socials, els drets econòmics i la democràcia, per a desmuntar les nostres vides. Sabem que els efectes que provoca aquest ferotge atac a la sostenibilitat d’una vida digna per a la gran majoria de les persones es resolen a les llars, és a dir, recauen sobre les dones que suporten una enorme càrrega de treball de cura. No estem en condicions de quantificar els efectes que causen el fet de no arribar a final de mes, la por a perdre la casa, un desnonament o haver de viure en una habitació tota una família, en termes d’augment de la violència contra les dones i les nenes i nens. El que sí sabem és que fa molt més difícil la vida de moltíssimes dones i que amb la justificació de la crisi s’estan retallant recursos previstos per la llei, recursos en atenció, recursos jurídics, recursos socials, desfent el que amb les nostres mobilitzacions havíem aconseguit.
Ni l’onada de conservadorisme, amb el seu discurs familista que ens vol tancades a casa, que desacredita les dones i reforça els maltractadors, ni les polítiques d’austeritat que redueixen a cendra els drets i la possibilitat de viure amb dignitat ens poden fer callar. Ens seguim organitzant i seguim lluitant per a defensar allò que som dones lliures en països lliures.

Xarxa de Dones Feministes contra les violència

18 de nov. 2012

La salut, el negoci de la vida… i una nit de vetlla per la sanitat


LA SALUT, EL NEGOCI DE LA VIDA, el nou documental del SICOM, s’estrenarà el dia 21 de Novembre, el dia que farà 12 anys de l’assassinat de l’Ernest Lluch l’home que com a ministre va iniciar el procès d’ universalitzar a l’Estat el dret a la salut al cinema Meliès, Villarroel, 102.
 
Participen del documental, entre altres:

Joan Benach, Carles Muntaner, Teresa Forcades, Joan-Ramon Laporte, Àngels Martínez Castells, Gemma Tarafa, Roger Bernat, Xavier Querol, Antoni Barbarà, Antonio Jesús Blanco, Josep Martí Valls, Carme Borrell, Clara Valverde, Jaume Torras, Montse Pineda, Agustí Colom, Santiago Vidal, Marco Aparicio, Miguel Ángel Mayo, Natalia Fuertes, Oriol Güell, Albert Planes Magrinyà, Montserrat Figuerola, Jordi Colomer, Helena Ris, Cristina Contel, Francesc Sancho, Albano Dante i Marta Sibina – Caféambllet – , David Vidal, Andrés Rueda, Josep Clusa, Lluís Isern, Cáritas, PAH…

Podeu veure molts més videos relacionats amb el documental si aneu al Canal sicomtv en youtube: http://www.youtube.com/user/sicomtv.
 
I quan s’està mobilitzant tota la sanitat en defensa de la salut i dels drets, quan el personal que hi treballa ens adverteix del seu estat crític i demana una nit de vetlla per la sanitat i que signen un manifest en la seva defensa, aqui teniu els motius perquè continuem DEMPEUS PER LA SALUT, i on signar per una Sanitat Pública i Universal:

Finikito - Especial Huelga 14N



http://latele.cat/que-corri-la-veu/finikito-el-payaso-de-la-crisis-especial-huelga-14n

14N, "La voluntat d'un poble"


http://latele.cat/contrainfos/14n-la-voluntat-dun-poble

Felip Puig torna a mentir: Testimonis del #14N. #CiUésViolència


NúmeroDePlacaYa ★ 14n Huelga General Agresión Policía Carga Policial Identifición Antidisturbios




► AYUDA_1 Ya sabes que un [Like] ayuda mucho para que lo vea más gente.
► AYUDA_2 Eres libre de usar mi video y textos para compartirlos en foros y redes.
► AYUDA_3 Participa en las siguientes recogidas de firmas LEGALES:

A► Recogidas más 1.100 firmas!
B► Recogidas más 96.000 firmas!

► ¿Quién es este policía que me esta golpeando la cabeza?

► Para ser policía hay que tener madera. Son gente que soporta y les gusta la violencia. Todos sabemos de qué clase de personas hablo. Y los "mejores" de ellos acaban siendo jefes y responsables. No podemos permitir que ellos mismos decidan sus normas. No estas de acuerdo con alguna decisión del gobierno?. Tranquilo, existe el derecho a manifestarse en contra. Pero antes de poder hacerlo debemos cambiar algo!!.

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ RESUMEN DEL VÍDEO ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
1► Los funcionarios que realizan servicio de uniforme acreditarán su condición de Agentes de la Autoridad con el mismo.

2► El "número de placa" permite el derecho de los ciudadanos a indentificar a los agentes como individuo y así poder denunciar comportamientos ilegales.

3► La ley obliga que los agentes exhiban este distintivo de identificación en el uniforme y equipo de trabajo. Puede leerlo en la 2ºpágina, 4ºpárrafo: http://www.boe.es/boe/dias/2009/05/30/pdfs/BOE-A-2009-8957.pdf

4► La mayoría de los agentes se retiran intencionadamente el distintivo de identificación o lo tienen tapado por el chaleco protector.

5► Los agentes llevarán obligatoriamente el carné profesional, y será exhibido cuando sea requerido por los ciudadanos. Puede leerlo en la 2ºpágina, Art. 21. Dos.: http://www.boe.es/boe/dias/1987/12/05/pdfs/A36020-36022.pdf

6► De poder ser identificados se les podría denunciar penalmente por los posibles actos ilegales/violentos que pudieran cometer.

7► Es decir, les merece la pena incumplir la ley de identificación porque la sanción es solo una suspensión de empleo y sueldo.

8► Las fotografías y videos de sus rostros sirven como pruebas gráficas para identificar al agente denunciado.

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ EXIGIMOS CAMBIOS ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
1► Mejorar notablemente la visibilidad del número de identificación: En el uniforme ordinario, el número debería estar impreso sobre la prenda de vestir en lugar de ser una chapa removible "de quita y pon", y con un tamaño mayor que el actual 3x1cm. En el equipamiento anti-disturbio, el número debería estar impreso sobre el chaleco por ambos lados, y con un tamaño suficiente para que sea visible a pocos metros de distancia.

2► No poder identificar a un agente, anula toda posibilidad de denuncia. Por lo tanto, incumplir las leyes básicas de identificación debe recibir una sanción igual de severa como la que pudiera recibir un agente por cometer el más grave de las infracciones de su profesión. De esta manera se evita que a los agentes les salga rentable ocultar su identidad cuando crean probable que cometerán una infracción.

3► Abuso de autoridad, agresión verbal, vejación, uso inapropiado de la fuerza (golpes por encima de la cintura, golpes con las botas, casco), actualmente se sancionan sólo con unos días de suspensión de empleo y sueldo. Estas infracciones se consideran actualmente como "graves" pero deben sancionarse de forma drásticamente más severa. Aumentando la cantidad de tiempo, multa o prisión.

Al Sr./Sra. Presidente/a y señores/as Diputados/as
de los grupos Parlamentarios del Congreso:
Exigimos que estos cambios se apliquen directamente,
o se decidan por votación de los españoles.

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ESTÁ EN LOS PERIÓDICOS ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
1►http://www.elmundo.es/elmundo/2012/10/03/madrid/1349268560.html
2►http://www.lavanguardia.com/politica/20120125/54245321109/interior-deniega-id...
3►http://www.publico.es/espana/379461/las-denuncias-a-los-mossos-se-complican-a...
4►http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/05/11/madrid/1336737738_167256.html
5►http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1178290

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ CONTACTO ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
★Email:NumeroDePlacaYa@gmail.com
★Twitter:https://twitter.com/NumeroDePlacaYa
★Facebook:http://www.facebook.com/numerodeplacaya.numerodeplacaya

15 de nov. 2012

Contra la repressió! Puig dimissió! Avui dijous, 15N, 19h, plaça Sant Jaume de Barcelona

Rereguarda en Moviment convoca una concentració avui a les 19h a Plaça Sant Jaume (Barcelona), conjuntament amb Alerta Solidària i altres grups i col·lectius, en resposta a la repressió viscuda ahir en la jornada de vaga general del #14N. A continuació el comunicat (més avall en castellà):

Cassolada contra la repressió de CIU a Plaça St Jaume a les 19hs

CiU porta ignorant la voluntat del poble durant tots aquests anys. El carrer, les places, els centres de treball, els hospitals, les escoles… porten anys expressant que no volen aquest model de país, que la voluntat del poble no és la construcció d’un Estat neoliberal endeutat on la sobirania pertanyi a la banca i als interessos de la Troika.

El carrer ha tornat a parlar, de manera unànime, forta, compromesa. I ha cridat col · lectivament que no suportem veure com desnonen les cases i les vides de les nostres veïnes, que estem fartes d’escoltar com la gent segueix a l’atur, que la gent marxa de Catalunya, que la sanitat pública es desintegra, que la universitat deixa de ser pública, etc.

La voluntat del poble… Artur Mas i CiU ignoren la voluntat d’un poble que està lluitant per la seva dignitat, per un model social més just i compromès. El país està en venda.

I la resposta d’un govern que de la pretesa voluntat del poble en fa campanya, ha estat, un cop més reprimir. Mà dura i imposició del neoliberalisme. Aquest és el veritable programa de CiU.

El dia després d’una vaga general massiva, el govern de CiU no pararà els desnonaments, no rescatarà a les persones, no tirarà endavant els canvis exigits per la voluntat del poble. Per contra, pretendrà criminalitzar a moltes de les que van sortir al carrer. La resposta de sempre, que altra vegada s’evindencia.

Moltes persones han estat agredides pels mossos durant la jornada de vaga. Han tornat a emprar les pilotes de goma i tenim constància que almenys dues persones han estat ferides de manera greu per impactes d’aquestes. Moltes han estat colpejades amb porres, com el jove menor de Tarragona que ha estat brutalment agredit. Així mateix, s’han produït més de 30 detencions a tot Catalunya i a Barcelona han estat identificades desenes de persones per exercir el seu dret de manifestació.

Convoquem per a avui, sumant-nos a la convocatòria que s’ha realitzat a Tarragona contra la repressió policial, a les 19hs a Pl Sant Jaume, davant els centres de poder responsables de la repressió, dels desnonaments, de la imposició del neoliberalisme i de la venda del país al poder financer.

Així mateix, ens unim a la convocatòria de la CGT a la Comissaria de les Corts a les 12h per la llibertat de les persones detingudes.

Enllaç:

13 de nov. 2012

Convocatòries Comitè de Vaga Unitari de Gòtic+Casc Antic+Raval‏

Convocatòries Comitè de Vaga Unitari de Gòtic+Casc Antic+ Raval

Dimarts 13 N

23:45 [Comitè de Vaga Unitari de Casc Antic+Gòtic]
al Fossar de les Moreres
Piquet Informatiu. Esteu totes convidades!


Dimecres 14 N

09:00 [Comitè de Vaga Unitari de Casc Antic+Gòtic]
a Av. Francesc Cambó davant el Mercat de Santa Caterina
Volem informar dels motius que hi ha per fer vaga als barris.

12:00
[Comitè de Vaga Unitari de Casc Antic+Gòtic+ Raval]
al Monument de Colom
Volem informar dels motius que hi ha per fer vaga a les Rambles.

14:00 [Comitè de Vaga Unitari de Casc Antic+Gòtic+ Raval]
al Monument de Colom
Pícnic - dinar de "traje". Convidem els veïns i veïnes del Casc Antic, Gòtic i Raval a dinar amb nosaltres (cal portar el menjar i beure).


Us hi esperem!!! a totes

10 de nov. 2012

#14N Vaga general



#14N VAGA GENERAL
JORNADA DE MOBILITZACIÓ EUROPEA
14 de novembre de 2012

Aquesta vaga es troba enmarcada dins d’una jornada de lluita europea convocada simultàniament a l'estat espanyol, Portugal, Bèlgica i Grècia. A més, a Itàlia hi haurà un atur parcial i a altres països es preveuen mobilitzacions i actes per a protestar contra l'actual situació política i social europea.



El que hauríem de saber sobre el nostre dret a la vaga 
  • La vaga és un dret fonamental de totes les persones; cap persona pot ser acomiadada per exercir-lo (Constitució Espanyola, art.28.1)
  • Cap persona pot impedir exercir aquest dret (excepte si la empresa per a la qual es treballa envia una carta comunicant que s’han de fer els serveis mínims).
  • Les treballadores i treballadors en vaga tenen el dret de fer pública la vaga i els seus motius de forma pacífica, i recollir fons per a fer-li front sense cap tipus de coacció.
  • No tens cap obligació de comunicar per endavant la teva voluntat de fer o no fer vaga a l'empresa. Pots decidir-lo el mateix dia de vaga, al mateix moment de l'inici d’aquesta.
Ens sobren motius per a fer vaga 
  • A l'estat espanyol hi ha 137.000 milionaris, amb una riquesa patrimonial declarada de més de 780.000 euros. El 2012, els més rics han augmentat els seus beneficis, entre d’altres, els directius de Inditex (Zara), Mango i Mercadona.
  • El juny de 2012, el govern va rebre 100.000 milions d'euros per a fer front a les pèrdues de la banca, mentre que cada dia els bancs fan fora de casa seva 531 famílies, a les quals deixen al carrer amb un deute per a la resta de la seva vida.
  • El 26% de la població activa és a l'atur.
  • El 25% de la població espanyola viu en risc de pobresa i el 22% ja la pateix.
  • La pobresa infantil va augmentar del 2009 al 2010 del 23,7% al 26,2%. Actualment, a l'estat espanyol cada nen neix amb un “deute públic” d'uns 15.570 euros, segons Unicef.
  • Amb la crisi, els suïcidis han augmentat fins a convertir-se en la primera causa de mort violenta, per davant dels accidents de tràfic. El 2011 es van suïcidar 4.500 persones. De la mateixa manera, els problemes emocionals derivats de la crisi agreujen l'incidència de malalties mentals.
  • Gràcies a la reforma exprés de la Constitució Espanyola del 2011, feta amb els vots del PSOE, PP i UPN, el pagament del deute privat té prioritat. Amb aquesta lògica, la Generalitat destina gran part dels pressupostos al pagament del deute i redueix les partides pressupostàries dedicades a educació i sanitat:
    • Interessos deute: 1.994 milions de €
    • Sanitat: 8.546 milions de €
    • Educació: 4.595 milions de €

Un nuevo crimen fruto del #GenocidioFinanciero. Paremos los desahucios YA!

Publicado por afectadosporlahipoteca en 9 noviembre 2012

Hoy se ha cometido un nuevo crimen. Amaya ha muerto en Barakaldo cuando la comisión judicial se disponía a desahuciarla. Repetimos: no es un suicidio, es un genocidio financiero, es un crimen que se podría haber evitado si los responsables de los sucesivos gobiernos -PSOE y PP- hubieran adoptado las medidas que la sociedad civil llevamos años reclamando.
Según informan algunos medios de comunicación, el Gobierno y PSOE van a solicitar a las entidades bancarias una moratoria en las ejecuciones de desahucios en marcha cuando estos afecten a colectivos vulnerables. Una vez más, el Gobierno y PSOE no asumen la responsabilidad de dar una respuesta real a la emergencia social.
Ante estas informaciones, la PAH quiere puntualizar que cualquier medida cuyo cumplimiento sea de carácter voluntario por parte de las entidades financieras se ha demostrado ineficiente y es un engaño para las miles de personas que se encuentran bajo el riesgo de perder su vivienda. Hay varios ejemplos que confirman este hecho, como los diferentes servicios de mediación que han puesto en marcha algunos gobiernos autonómicos o el “código de buenas prácticas” propuesto por el Sr. De Guindos, que ha conseguido que el pasado trimestre tuviéramos en el país el récord de desahucios desde que estalló la burbuja inmobiliaria. El objetivo de las entidades financieras es maximizar su beneficio y reapropiarse de los bienes inmobiliarios para seguir especulando en el mercado financiero con ellos. Apelar a su buena conciencia social no es un incentivo suficientemente lucrativo para sus balances económicos.
Si Gobierno y PSOE tienen la voluntad real de detener la sangría de desahucios deben paralizar los desahucios por vía de urgencia cuando se refieran a primera residencia y sean deudores de buena fe. Este tipo de medidas se aplican en países como Francia, en las que está prohibido desahuciar viviendas durante el periodo invernal. En nuestro país, esta medida no solo estaría justificada por el período invernal que se aproxima sino por la situación excepcional de crisis económica y desempleo que está provocando situaciones de emergencia habitacional y que ya ha sido denunciada en las últimas semanas por el Consejo General del Poder Judicial, Naciones Unidas y el Tribunal de Justicia Europeo, entre otros.
La paralización de los desahucios es una de las tres propuestas, junto la regulación de la dación en pago retroactiva y el alquiler social, que incluye la Iniciativa Legislativa Popular que ha impulsado la PAH junto con otras organizaciones. Esta ILP ha rebasado el medio millón de firmas de adhesión en pocos meses y que cuenta con un apoyo generalizado según diferentes encuestas publicadas. Ésta debería ser la hoja de ruta que Gobierno y PSOE deberían tener en cuenta a la hora de buscar soluciones a los desahucios. Sin embargo, si Gobierno y PSOE deciden continuar protegiendo los intereses de las entidades financieras por encima de la de sus ciudadan@s, deberán atenerse a las consecuencias que pueda provocar esta decisión y cuyo carácter es imprevisible.

Cerca per paraules o etiquetes els continguts publicats o enllaçats des d'aquest blog