Los compañeros de dinamización nos han acercado este resumen de su investigación y recogida de aportes sobre el Consenso y la Mayoría como métodos para tomar decisiones en la Asamblea.
¡Muchas gracias!!
1. QUÈ ENTENEM PER “CONSENS” I “MAJORIA”?
Per tal de no començar fent servir les mateixes paraules per referir-nos a coses diferents proposem la següent precisió terminologia que no pretén ser una definició inamovible sinó un punt de partença per començar a debatre.
Per tal de no començar fent servir les mateixes paraules per referir-nos a coses diferents proposem la següent precisió terminologia que no pretén ser una definició inamovible sinó un punt de partença per començar a debatre.
Una persona o una comissió presenta una proposta a l’assemblea i es vota a favor o en contra. El número de vots requerits per aprovar la proposta és “la meitat dels vots més u”. També poden acordar-se d’altres percentatges per tal que la proposta sigui aprovada , per exemple 60 %, 80%
Idealment la votació queda aprovada pel vot a favor de tots els membres de l’assemblea (unanimitat). També però es pot proposar un mínim acceptable de vots requerits per aprovar una proposta, per ex. 2/3, 80%..., però i en tot cas, en la presa de decisions per consens ,intervenen al menys els següents mecanismes:
1-Un que permet que la proposta vagi sent elaborada per tot el qui vulgui participar, de manera que passat un temps o uns torns de paraula (determinats o no) ,la proposta votada hagi estat construïda o re-elaborada per l’assemblea i englobi els diferents matisos i punts de vista que s’hagin anant aportant.
2-Contempla la possibilitat de que algú dels membres no només voti en contra sinó que pugui vedar la proposta de manera que el seu vot tingui el sentit de “Jo amb això no puc sentir-me identificat/a” o “si és així, abandono el grup”.
El consens requereix de:
a) Respecte a l’altra persona,
b) Actitud de “suma positiva”,
c) Diàleg, entesos com a “construcció entre vari@s”,
d) Flexibilitat,
e) Actitud de renúncia parcial a la satisfacció de las pròpies necessitats i aspiracions,
f) De nivells alts de maduresa y raonament.
b) Actitud de “suma positiva”,
c) Diàleg, entesos com a “construcció entre vari@s”,
d) Flexibilitat,
e) Actitud de renúncia parcial a la satisfacció de las pròpies necessitats i aspiracions,
f) De nivells alts de maduresa y raonament.
2. CONSENS O MAJORIA: PROS I CONTRAS
MAJORIA
Pros
-Agiliza l’assemblea, impedeix que s’estanqui la presa de decisions
-És útil quan allò que es vota és una qüestió de gustos que no admet cap argumentació
(Ex. El color d’una pancarta)
-En grups poc cohesionats pot ser més recomanable ja que la dificultat i l’esforç que requereix el consens pot arribar a desanimar l’assemblea
Contres
-No té en compte els sentiments ni les necessitats individuals. Es sacrifica la pròpia opinió
-Es va a la reunió amb conclusions decidides
-Hi ha oposició entre aquells que estan a favor i els que estan en contra, es planteja la discussió en termes de amics/enemics .El debat previ a la votació és polèmic i contestatari. Es tendeix a reafirmar la validesa de les pròpies teories i a desvaloritzar les altres .Es pretén tenir la veritat i es deslegitima a l’altra persona. Es tria una alternativa d’entre vàries. És un model per a guanyar i perdre, la majoria guanya i la minoria perd, la qual cosa comporta una certa absència de respecte
-Els que no hi estan d’acord amb la majoria, aprenen a no discutir i no aportaran a la llarga idees a l’empresa. Les idees votades no se senten com a pròpies necessàriament, cosa que pot portar al sabotatge de la idea o a la lentitud a l’hora de concretar-la.
-No té en compte els sentiments ni les necessitats individuals. Es sacrifica la pròpia opinió
-Es va a la reunió amb conclusions decidides
-Hi ha oposició entre aquells que estan a favor i els que estan en contra, es planteja la discussió en termes de amics/enemics .El debat previ a la votació és polèmic i contestatari. Es tendeix a reafirmar la validesa de les pròpies teories i a desvaloritzar les altres .Es pretén tenir la veritat i es deslegitima a l’altra persona. Es tria una alternativa d’entre vàries. És un model per a guanyar i perdre, la majoria guanya i la minoria perd, la qual cosa comporta una certa absència de respecte
-Els que no hi estan d’acord amb la majoria, aprenen a no discutir i no aportaran a la llarga idees a l’empresa. Les idees votades no se senten com a pròpies necessàriament, cosa que pot portar al sabotatge de la idea o a la lentitud a l’hora de concretar-la.
CONSENS
Pros
-Necessita la garantia de que cada persona es considerada i respectada. Tothom té dret a parlar. Comporta la legitimació de l’altra persona. S’ha de treballar sobre les diferències per a arribar a una posició satisfactòria per a totes les parts; no se desaprofita cap idea. Cada aportació es considera una part de la solució. Hi ha marge per al intercanvi de punts de vista i l’enriquiment. Es celebren les creences ,els valors ,les actituds i les idees diferents; se las legitima
-Requereix d’un procés de síntesi dels diversos elements aportats. Articula diferències
-Hi ha un major desenvolupament de la voluntat i de la capacitat per a resoldre diferències internes
-Promou l’enfortiment del sentit de comunitat i confiança i manté la unitat grupal. És incloent
-El sacrifici de la pròpia opinió queda reemplaçat per alternatives creatives. No es tracta de modificar la idea per a conformar a tothom, sinó d’imaginar idees noves que satisfacin totes les inquietuds. Pressuposa la cerca d’aquells possibles acords que permetin “viure amb l’altre”.
-Només es prenen decisions acordades per tothom. Hi ha un acord sincer entre els participants .Hi ha un major convenciment
-Comporta major corresponsabilitat
-És incompatible amb l’autoritat i la concentració de poder
-No exclou adoptar altres formes de decisió quan sigui oportú
-En un món de interconexions i complexitats creixents i per tant amb major risc de confrontació no podem fer altre cosa que tractar de resoldre les disputes a partir del diàleg i la construcció de consensos
-Necessita la garantia de que cada persona es considerada i respectada. Tothom té dret a parlar. Comporta la legitimació de l’altra persona. S’ha de treballar sobre les diferències per a arribar a una posició satisfactòria per a totes les parts; no se desaprofita cap idea. Cada aportació es considera una part de la solució. Hi ha marge per al intercanvi de punts de vista i l’enriquiment. Es celebren les creences ,els valors ,les actituds i les idees diferents; se las legitima
-Requereix d’un procés de síntesi dels diversos elements aportats. Articula diferències
-Hi ha un major desenvolupament de la voluntat i de la capacitat per a resoldre diferències internes
-Promou l’enfortiment del sentit de comunitat i confiança i manté la unitat grupal. És incloent
-El sacrifici de la pròpia opinió queda reemplaçat per alternatives creatives. No es tracta de modificar la idea per a conformar a tothom, sinó d’imaginar idees noves que satisfacin totes les inquietuds. Pressuposa la cerca d’aquells possibles acords que permetin “viure amb l’altre”.
-Només es prenen decisions acordades per tothom. Hi ha un acord sincer entre els participants .Hi ha un major convenciment
-Comporta major corresponsabilitat
-És incompatible amb l’autoritat i la concentració de poder
-No exclou adoptar altres formes de decisió quan sigui oportú
-En un món de interconexions i complexitats creixents i per tant amb major risc de confrontació no podem fer altre cosa que tractar de resoldre les disputes a partir del diàleg i la construcció de consensos
Contres
-No és fàcil. És llarg i ardu de negociar
-No és fàcil. És llarg i ardu de negociar
3. PROPOSTES COMBINADES: MAJORIA /CONSENSAl foro del blog de l’assemblea s’enumeren alguns dels avantatges i desavantatges de tots dos mètodes i es proposa fer servir un o l’altre segons diferent criteris:
-Fer servir la majoria només en cas que s’hagi de prendre una decisió urgent (S’apunta la idea d’evitar tractar temes amb urgència. Si es possible, decidint només aquelles coses que hi són a l’ordre del dia)
-Fer servir la majoria només per desbloquejar:
-Fer servir la majoria només per desbloquejar:
Desprès de 1,2,3...n, intents
Desprès de x temps (S’apunta la idea de fixar el temps per a cada presa de decisions)
-Recordem també el sistema de Pç.Cataluyna: Consens en les comissions i majories a simple vista a les assemblees amb la possibilitat de votar debat
4. UNANIMITAT, PERCENTATGES O MAJORIA SIMPLE
Altre tema controvertit al blog ha estat el de com decidir quan es dona per tomada la decisió en base al número de vots. Tant a la presa de decisions per majoria com per consens hi ha diferents propostes:
-Per majoria simple (50%+1 dels vots).
S’argumenta (amb l’exemple d’un cas real) que si es fixa el límit en un 55% i surt el 54% ,se sentiran guanyadors de la votació els uns perquè la seva opció ha estat votada majoritariament i els altres perquè no s’ha arribat al percentatge pactat
-Per un percentatge o porció concreta dels vots: 80%, 2/3...
-Per una majoria que sigui tan clara que no s’hagin de comptar els vots
-Al blog no es proposa la unanimitat però l’afegim com una opció a tenir en compta
5. ALTRES CONSIDERACIONS
Al foro s’aporten també algunes propostes concretes per a millorar cadascuna de les opcions.
5. ALTRES CONSIDERACIONS
Al foro s’aporten també algunes propostes concretes per a millorar cadascuna de les opcions.
-Les votacions han de ser prèvia exposició d’arguments de cadascuna de les opcions
-Els dinamitzadors han de deixar clar quan s’ha pres la decisió i quan n’ha de tornar a la comissió per tal de ser reformulada
-A les persones que voten en contra d’una proposta guanyadora se’ls ha de donar la possibilitar de explicar la seva oposició
-A l’acta de l’assemblea ha de quedar reflectit que hi havia persones en contra i les seves raons
-Es proposa incorporar una tercera opció a la votació: ”No ho considero prioritari”
6. DINAMITZACIÓ DE L’ASSEMBLEA
Elaborant aquest document ens em adonat del important paper que juga el dinamitzador de l’assemblea en la presa de decisions per consens ja que ha de ser capaç d’anar sintetitzant i reformulant les propostes a votar i anar incorporant els matisos que es vagin afegint. És un paper que seria desitjable que fos rotatiu i que tots ho fessin alguna vegada. En breu us farem arribar un document que dona eines per millorar aquesta tasca.
6. DINAMITZACIÓ DE L’ASSEMBLEA
Elaborant aquest document ens em adonat del important paper que juga el dinamitzador de l’assemblea en la presa de decisions per consens ja que ha de ser capaç d’anar sintetitzant i reformulant les propostes a votar i anar incorporant els matisos que es vagin afegint. És un paper que seria desitjable que fos rotatiu i que tots ho fessin alguna vegada. En breu us farem arribar un document que dona eines per millorar aquesta tasca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada