En ple segle XXI, les cadenes del capitalisme segueixen ofegant a la classe treballadora. Nosaltres, que ens reconeixem com a treballadors i treballadores en actiu o a l'atur, com a estudiants, com a pensionistes, com a precàries, com a dones treballadores del sistema reproductiu mai reconegut pel capitalisme però imprescindible per al seu funcionament, veiem com la soga s'estreny i la dicotomia és inevitable: o ells o nosaltres.
Avui, el deute esdevé la clau de volta de la condemna de les treballadores. Després de dècades de destrucció del teixit productiu i de les mínimes condicions de feina i vida, el deute se'ns presenta com l'excusa perfecta per seguir-hi aprofundint. Si les lluitadores d'abans cridaven “la terra per qui la treballa”, avui dia hauríem de dir “la vida per qui la viu!”. Perquè ens roben la vida d'avui amb els crèdits d'ahir que mai no pagarem. Perquè són insostenibles, perquè no són nostres, perquè són una condemna en vida.
Han hipotecat les nostres vides en tots els seus aspectes. De la mateixa manera que la bombolla immobiliària va posar damunt la taula la insostenibilitat d'un mercat que viu completament a crèdit, el deute ha evidenciat que és tot el sistema que viu a costa d'uns beneficis futurs que mai no arriben. I perquè arribin, ens estrenyen cada cop més, avui, al present. La brutal regressió en les condicions laborals i de vida, així com la repressió contra qui lluita no fa més que palesar aquesta situació.
Així, mentre la corrupció sistèmica amb la impunitat sistemàtica són el pa podrit de cada dia als governs espanyols i catalans, a nosaltres ens colpegen amb el pal de les retallades en sanitat i educació i la resta de serveis públics, ens colpegen amb la pujada de preus del transport públic o de l'energia, elements necessaris per viure. No hi ha pastanaga per qui vol una vida digna. Hi ha cada cop més pals contra qui gosa alçar la veu, com les encausades per l'acció d' “Aturem el Parlament”, on totes hi érem i totes hi tornaríem a ser per evitar uns altres pressupostos antisocials dictats per la Unió Europea i la troika i aplicats pels governs titelles del capital.
Avui, com fa 80 anys, el feixisme s'esdevé, de nou, com l'as a la màniga que juga el capitalisme per poder mantenir i augmentar l'explotació contra els i les treballadores. Ho veiem a Grècia i ho veiem a Ucraïna. Però també ho veiem arreu dels Països Catalans i l'Estat espanyol, quan els drets de les persones migrants són retallats amb la mateixa virulència que les seves vides: a cop de tanques amb fulles que seguen pells i esperances, a cop de bales de goma que enfonsen cossos i anhels. La frontera assassina de l'Europa fortalesa. I qui combat el feixisme espanyolista és criminalitzat i empresonat.
En aquest capitalisme sense sentit ni lògica, les persones ja nascudes tenen menys drets que els zigots pendents de néixer. La proposta de contrareforma de llei de l'avortament roba a les dones el poc marge de decisió que ja tenien sobre el seu propi cos. El patriarco-capitalisme necessita mà d'obra barata, precària i submisa, per això ataca un dels subjectes més oprimits: la dona treballadora. Obligada pel sistema a malviure treballant a casa sense sou ni reconeixement, menyspreada a l'espai públic cobrant menys per la mateixa feina, la dona treballadora veu com se li vulneren els drets més elementals de decidir sobre el propi cos.
Ens volen callats/des i submisos/es, ens volen obedients. Ens volen esclaus/ves perquè saben que cada llei, cada reforma laboral, cada retallada, és una agressió directa contra els i les treballadores, volen instaurar l’esclavatge normalitzant la precarietat extrema amb sous de 500€ com al FNAC i volen que ens mantinguem agenollades. És la violència sistèmica del capitalisme que necessita de la repressió per mantenir-se, una repressió que va des dels cops de porra i les bales de goma o d'altres projectils criminals, fins a la llei mordassa: a partir d'ara, és més delictiu gravar un policia assassinant que l'assassinat del policia. Prohibit protestar, prohibit queixar-se, prohibit lluitar. Poder viure dignament és un sorteig macabre digne de les ruletes corruptes i explotadores de BcnWorld.
Desobeïm per negar-nos a aquest no futur de misèria, precarietat i explotació. Desobeïm per oposar-nos frontalment a la Unió Europea per la seva condició d’estructura imperialista, patriarcal, antidemocràtica i vulneradora dels drets de treballadores i migrades. Rebel·lem-nos a l’esclavatge encobert que suposa la precarietat extrema que volen normalitzar. Volem decidir-ho tot, volem la sobirania econòmica i política total sobre el nostre territori. El model de desenvolupament que planteja la Unió Europea és insostenible a nivell social, humà, ecològic i mediambiental.
Seguir dins la UE és seguir els dictats de la Troika i del deute que ens ofega. I mentre així sigui, recordarem una altra vella i actual consigna: al capitalisme no se'l reforma, se'l destrueix. Fer aquest canvi, doncs, només serà possible amb l'organització i la mobilització popular. No es podrà fer dins dels marcs legals. Ens cal la desobediència per forçar la ruptura: legitimitat contra legalitat.
Seguem les cadenes del deute, de la UE i de la troika. Repartim els treballs i la riquesa. Construïm un present de mobilització, organització i desobediència. El contrapoder popular per tots els mitjans és l'única manera de confrontar i eliminar el sistema patriarco-capitalista. Contra tota explotació, pel dret inalienable dels pobles a la rebel·lió, desobediència de classe, combativa i anticapitalista!
MANIFESTACIÓ
UNITÀRIA ANTICAPITALISTA DE BARCELONA
1
de Maig 2014
17.30h
Arc de Triomf amb Av. Vilanova
